Per a la classe de COED, ens vam haver de llegir un llibre que és diu Com parlar bé en públic de Joana Rubió i Francesc Puigpelat en el qual explica un seguit de tècniques, vivències i teoria de parlar davant de molta gent.
Trobo que ha sigut de gran ajuda aquesta lectura per a poder adonar-me de totes les coses que no feia com:
- No mirar a tot el públic, cosa important per cridar la seva atenció.
- Tenir una postura relaxada i mostrar en tot moment les mans per a que le públic no pensi que amago res.
- La importància de fer frases curtes i dotades de canvis de to per a que no sigui una exposició lineal.
- Utilitzar molts exemples per fer que el que és diu, quedi recordat.
- No abusar de les presentacions audiovisuals per a que no sigui una lectura.
- Preparar una mica el tema a parlar però no aprendre de memòria allò que diràs.
- Si et perds, repetir d'una altre manera l'última cosa que has dit, fer riure al públic, canviar de tema ràpidament.
- No creure que el nervis no ajuden sinò que serveixen per mantenir la concentració i fer tot surti bé.
- Estructurar les idees en introducció, desenvolupament i conclusió.
Gràcies a aquestes pautes que vaig poder adquirir després d'haver llegit el llibre, vam realitzar a classe una recitació.
Primer de tot havíem d'escollir una poesia que dures més o menys un minut, que no fos cantada sinò rescitada i que no fos per a nens petits. Després de buscar entre moltes poesies que vaig descartar per ser massa llargues, massa curtes o que simplement no entenia, vaig escollir la poesia dona'm la mà de Joan Salvat Papasseit, que diu així:
Dóna’m la mà que anirem per la
riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les
coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la
sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador
distret.
Dóna’m la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que
amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la
riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les
coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit,
de L’irradiador del port
i les gavines.
Aquesta poesia parla de l'amor que té l'autor cap al mar. Per a poder memoritzar-la millor la vaig haver primer d'entendre-la, sinò no aconseguia recordar les paraules que no estava acostumat a escoltar.
Una vegada vaig escollir el poema, el vaig recitar davant de la classe. Estava molt nervió i gràcies a que em vaig gravar, després vaig poder per una autoavaluació de com em veia i em vaig quedar sorprés de les coses que vaig sense ser conscient. Vaig intentar mirar al públic i vocalitzar bé. Vaig intenatr possar una mirada d'amor però no vaig poder, em sortia una expressió de riure crec que fruit dels nervis.
Aquesta activitat em va ajudar a ser conscient dels meus problemes a l'hora de parlar en públic.
