Activitats de petit grup en relació a la descripció

A la primera sessió de petit grup que vam realitzar a COED, la nostra professora , l'Imma, ens va proposar de fer una activitat en la qual li donàvem un número del 1( poc important) al 10 ( molt important) en funció de la importància que tenien sobre nosaltres. Vam  utilitzar paraules del camp semàntic de la bruticia :

Brut
Impur
Infecte
Llardós
Merdós
Porc
Ronyós

Amb aquesta activitat el que és pretenia era veure que cadascún li dòna un significat diferent a les paraules i per això s'ha de matitzar bé el que és vol dir. Aquest és un dels grans problemes que tenim a l'hora de fer una descripció, ja que una paraula que a nosaltres ens pot semblar que li pot agradar a la gent , a un altre li pot fer mal.
Per evitar aquest problemes, tenim dues maneres de fer una descripció, la objectiva i la subjectiva. A totes dues l'objectiu és l'explicació de forma detallada i ordenada de com són persones, llocs, objectes etc.

A classe vam fer una activitat en la que utilitzavem la descripció objectiva en la que la seva finalitat era més informativa on  s'explicava tot amb pèls i senyals per a quan escoltèssim les cançons, poquèssim fer-nos una idea exacta del que deies. Les cançons que vam escoltar, van ser les següents:

El gripau blau, Ara va de bo
 Aquesta canço parla d'un gripau que resulta ser una persona orgullosa.
Lila, Whiskyn's
Parla d'una noia fràgil, bonica però que és forta a la vegada.
Pedro navaja, Gato Pérez
Explica la història en la que un home vol robar a una  dòna però alfinal és maten entre ells i s'ho emporta tot un indigent.
Com un puny, Raimon
Parla del sentiment d'anyorança que sent pèl seu amor quan se'n va.
Nit de Sant Joan , Sisa
En aquesta canço, descriu la nit de sant Joan que hi ha més llum que foscor.

Després d'haver fet aquesta activitat vam fer una altre però de descripció subjectiva on vam veure imatges que eren poesies visuals i havíem de dir que enteníem en aquestes poesies. On vam veure que hi havia cadascú podia entredre-la de diverses maneres i no era tan exacta com l'altre.

Després d'haver realitzat aquestes activitats per a ser conscients de que les paraules tenen significats diferents per a cadascún i els tipus de descripcions que podem trobar, vam fer un altre treball que s'anomenava qui ets, tu consistia en escollir un company i fer una descripció d'ell i fer com una mena de poesia visual per remarcar algún aspecte d'ell que ens cridés l'atenció. Jo vaig escollir al meu company Alberto, que a més a més és un bon amic i no em va costar massa remarcar un aspecte d'ell. Ara veure'm la meva presentació.

El que vaig voler remarcar és que encara que tú estiguis en un mal moment ell mai et deixarà sol i a més a més de acompanyar-te, et farà riure per a intentar animar-te.

Aqui podem veure altre imatges de la exposició:

Com a conclusió d'aquestes activitats per a aprendre a descriure, esmentar que s'han d'escollir bé les paraules que utilitzaras. Si utilitzes una poesia visual és importantissim que la foto sigui significativa i possar un petit comentari per ajudar a aclarir dubtes. I sobretot ser molt ordenat, clar i precís.

Imatges, llenguatge universal.

Aquesta va ser una pràctica que vam realitzar en una sessió de gran grup on vam estar analitzant una mica com es poden manipular les imatges, anuncis etc per a que els qui ho veuen , veguin allò que l'autor vol.

Hi han milers de petits detalls que una persona no entrenada no presat atenció però que són importantissims per fer una posta en escena eficaç.

A classe hem vist un video de Guillermo Orozco on ens parla una mica d'això, de la importància no només a l'hora de vendre un producte, sinò de l'educació que pot aconseguir un nen veient aquests anuncis.
De vegades als anuncis, notícies etc, ens fan una producció de la realitat, això vol dir que manipulen l'informació real per a que veien el  que a ells els interesa. Com per exemple podem veure ara, la publicitat que li estan donant a la Pantoja a Telecinco per a que quan surti el seu cas al tribunal la gent li doni el seu ànim.
A l'hora de formar ciutadans, principalment influeix la família i l'escola però els mitjans de comunicació també tenen un paper rellevant ja que hi ha nens que passen moltes hores davant del televisor.
Una funció important del professor, és preguntar als seus alumnes que veuen per la televisió per a poder guiar-los una mica i no deixar que els manipulin aquests mitjans.
Una cosa important pel que fa en realció als mitjans de comunicació es que tenen la responsabilitat d'educar, al igual que les institucions públiques, privades, en resum la societat.
També és poden utilitzar per a ensenyar imatges que és poden complementar amb les explicacions del professor i del llibre. És veirtat que no totes les escoles compten amb aquest privilegi de tenir un projector i ordinadors a classe.
En Guillermo diu que tenim la  modernitzzació de la tecnologia  però que realment no s'utilitza bé perquè són llenguatges diferents amb codis diferents. També reafirma que tenim una falsa sensació de que aprofitem les tecnologies però certament no li donem la força que tenem per a elles mateixes.
L'autodidactisme, no és un métode d'aprenentatge vàlid ja sempre es necessita a algú que hagi tingut experiència per a prendre més.
En definitiva el que Guillermo vol dir és que les noves generacions tenen la facilitat d'aprendre amb les noves tecnologies però sempre utilitzant-les d'una manera correcta.

Després d'haver vist aquest video on ens explicava una mica un punt de vista, em començat a analitzar anuncis. Primer hem vist l'anunci de galeries on examinàvem:

La llum, la música, la velocitat, el comportament dels nens, que ens volien dir etc.

També vam visualitzar un altre del Seat Altea XL i un de coca-cola fixant-nos en el mateix que l'anterior.

Com a conclusions, podem treure que gràcies a la tecnologia, estem molt informats de tot però que no ens hem de creure tot el que ens diuem perquè poden jugar amb la informació fent-nos veure allò que volen que veiem.

Relacionant dos articles: El lenguaje i las lenguas de Tuson, J. i la cultura i natura en l'èsser humà de Morin , E.

L'èsser humà és un èsser biològic i cultural, ja que té mans, órgans etc i aquestes activitats biològiques estan lligades a normes provinents de la cultura. Així doncs per a que existeixi un procés de comunicació , ha  d'haver un llaç entre emisor i receptor provinent de tenir una cultura similar.
Tots els èssers humans, ens comuniquem mitjançant una llengua, per això podem unir la idea de que els humans tenim els òrgans biològics necessaris per a poder parlar.
Gràcies al llenguatge, la memòria  i a l'organització que fem de l'entorn i de tot el que ens envolta, podem transmetre la nostra cultura i coneixements a noves generacions.
També mitjançant la nostra constitució biològica cerebral i al llenguatge, podem desenvolupar el pensament amb el qual tenir ideas.
Llavors gràcies a la aculturització fem d'un animal  limitat (homo sapiens) un home capaç de tenir un llenguatge, gràcieas a això pensar i tenir idees i trasnmetre totes aquestes idees a altres generacions.
Com millor sigui aquesta aculturització, millor expressió podrà traduir en el llenguatge i això dirà que em tingut un millor model d'aprenentatge.

Les habilitats lingüístiques

L'altre dia a classe de COED vam plantejar la pregunta de quines eres les habilitats lingüístiques. Les vam dividir en dos tipus les habilitats de la comunicació oral i les habilitats de lal comunicació escrita.
Dins de les habilitats de la comunicació oral  trobarem :

 ESCOLTAR:  que és comprendre un missatge a partir d'un procés cognitiu de construcció de significació i interpretació d'un misatge. Aquest és un paper molt important ja que l'oïent, ha de mostar un paper actiu i participatiu, respecte per l'emissor, ha de ser objectiu, saber descobrir l'objectiu de l'orador i les idees clares i saber reaccionar al missatge.

PARLAR: aquí s'ha de saber expressar molt bé el nostre pensament trobant les paraules adequades amb coherència, cohesió i adequació.







Dins de les habilitats de comunicació escrites trobarem:

LLEGIR: que és el procés mitjançant el qual és comprén un text escrit. És un procés actiu en qual  el lector li dòna el significat que vol.
Llegir és aconseguir un objectiu, en primer lloc guiar la lectura, en segón lloc poden haver molts objectius i en tercer lloc és determninant el tipus de lectura.
És un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. En primer lloc ha de fer seu el text i en segón lloc és implicar-se en el procés de predicció i inferència contínua.







ESCRIURE: és el procés mitjançant el qual és produeix un text escrit significatiu. S'ha de tenir en compte els aspectes formals, la cal.ligrafia i relació so-grafia. En segón lloc els aspectes lingüístics, morfologia, lexicologia, semàntica i sintaxi. I en tercer lloc els aspectes discursius, treballar les característiques, propietats i tipoligies del text.